lГcula documental de 2005 titulada i en una revista acadГЁmica, l', fundada per mostrar el seu treball.El 2012, al Foreign Policy apareix ЕЅiЕѕek en la seva llista de 'pensadors Tops 100 Global', dient 'un filГІsof celebritat,' mentre que en altres llocs se l'anomena l''Elvis de la teoria cultural' i 'el filГІsof mГ©s perillГіs del mГіn occidental.' El treball de ЕЅiЕѕek crГІnica en una pel L'estil poc ortodox de ЕЅiЕѕek, els treballs acadГЁmics populars, la revista freqГјent i l'assimilaciГі crГtica de l'alta i baixa cultura van fer-li guanyar influГЁncia internacional i una audiГЁncia substancial fora del mГіn acadГЁmic, a mГ©s de la controvГЁrsia i la crГtica. laboracions documentals amb el director, (2006 i (2012.La seva bibliografia s'estГ©n per les polГЁmiques teГІriques, densos toms acadГЁmics i llibres d'introducciГі accessibles a mГ©s, ha participat en diversos projectes de cinema, incloent-hi dues col La seva obra ha estat caracteritzada com a una ortodГІxia desafiant, tant de la dreta polГtica com del socioliberalisme.

Des d'una postura crГtica amb el capitalisme i el neoliberalisme, ЕЅiЕѕek s'identificГ com a radicalisme polГtic.

Els seus treballs teГІrics es van fer cada vegada mГ©s eclГЁctics i polГtics en la dГЁcada de 1990, tractant amb freqГјГЁncia l'anГ lisi crГtica de les formes dispars de la cultura popular i creГ una figura popular de l'esquerra acadГЁmica. ЕЅiЕѕek va aconseguir el reconeixement internacional desprГ©s de la publicaciГі del seu primer text en anglГЁs el 1989,, en quГЁ es va apartar de la tradicional teoria marxista per desenvolupar una concepciГі materialista d'ideologia que es va basar en lacaniana de la psicoanГ lisi i l'idealisme hegeliГ . Va nГ©ixer a EslovГЁnia i va Г©sser educat a Ljubljana i mГ©s tard a ParГs. La seva obra es troba en la intersecciГі d'una sГЁrie de disciplines, incloent-hi la filosofia continental, la teoria polГtica, els estudis culturals, la psicoanГ lisi, la crГtica de cinema i la teologia. La seva obra integra el pensament de Jacques Lacan amb el marxisme.Г‰s investigador principal a l'Institut de Sociologia i Filosofia a la Universitat de Ljubljana, professor distingit d'alemany a la Universitat de Nova York i director internacional de l'Institut Birkbeck per a les Humanitats de la Universitat de Londres.

Slavoj ЕЅiЕѕek (pronunciaciГі en eslovГЁ: //Л€slavoj Л€К’iК’Й›k// (Ljubljana, 21 de marГ§ de 1949 Г©s un filГІsof, crГtic cultural i psicoanalista eslovГЁ.

Buku filsafat politik tahun 1989